QUÈ TÉ UN ESPORTISTA D’ELIT?

Al llarg dels anys, els estudis corroboren que el creixement professional d’un esportista i les seves possibilitats d’arribar a formar part de l’elit esportiva depenen de dos grans
factors interrelacionats estretament: de la seva herència genètica i de l’entrenament esportiu que realitza. Així i tot, s’ha de tenir en compte que la influència de l’ambient, la nutrició i la psicologia també tenen un paper molt rellevant en el seu desenvolupament.

Una competició esportiva requereix una gran càrrega mental que pot determinar l’èxit d’un/a esportista. Les habilitats físiques i la seva preparació normalment són similars. Tot i això, la personalitat o les característiques psicològiques d’aquests poden ser un factor decisiu per fer front les competicions.
Si bé la genètica i l’entrenament són predeterminants, les característiques psicològiques que pot reunir un esportista i que contribueixen al seu èxit en l’esport en són diverses:

• Alta motivació intrínseca i compromís amb què fa: establir una forta font de
motivació, amb objectius realistes i adequats.

• Afrontament positiu i optimista: cercar solucions, en lloc de centrar-se en els
problemes.

• Perfeccionisme adaptat i afavoridor: voler-se millorar, d’una manera constant i
superant qualsevol límit.

• Alta capacitat de concentració enfocada a estímuls rellevants: en situacions de
molta pressió, són capaços de pensar en els aspectes més rellevants de l’execució esportiva; estan totalment concentrats en la seva tasca.

• Tenen habilitats per manejar l’estrès i fer front a les adversitats: perceben com a
menys estressants les situacions competitives i, en cas que no, tenen les habilitats/recursos/estratègies per fer-hi front.

• Fortalesa mental: tenen la capacitat per superar situacions adverses i funcionen a un alt nivell en moments compromesos.

És ben cert que els esportistes d’elit poden reunir aquestes característiques, però qualsevol esportista de qualsevol nivell, si és capaç de manejar adequadament aquests aspectes psicològics, també funcionarà millor (o molt millor) que si no ho pot fer.

Aquestes característiques no són estàtiques i poden desenvolupar-se i millorar al llarg del temps amb l’entrenament psicològic adequat i amb l’experiència competitiva.

Està clar que el compromís d’un esportista es basa en una combinació de factors interns i externs que impulsen la seva dedicació i el seu esforç cap a un objectiu. I, com va dir l’actor estatunidenc Denzel Washington: “Dreams without goals, are just dreams. Without commitment, you’ll never start, without consistency, you’ll never finish”. I és que els objectius han de tenir un què, un com i un perquè. Sense això, els objectius simplement són idees buides.

Article publicat a l'Araesport n.35
Marina Parcerisa