Tancar
11 Novembre 2019
Ciclisme BTT

RAMONA GABRIEL BATALLA

Competeix en ciclisme de muntanya i en l’àmbit professional, treballa al Banc de Sabadell. Dels seus resultats en ciclisme destaquen dues victòries a la Titan Desert o el campionat d’Europa MTB Ultramarató de 2019.

RAMONA GABRIEL BATALLA
La Titan Desert és una de les curses per etapes en btt més dures del món i ja s’ha celebrat la 14a edició. Una cursa de sis dies de durada al Sàhara marroquí, on la navegació i orientació tenen un paper fonamental. L’habilitat amb la bici, la força mental i la capacitat de regular i dosificar forces són elements clau per a una cursa d’aquestes característiques. Amb un circuit diferent cada any, la duresa de la cursa està marcada per la llarga distància de les etapes i sens dubte per l’entorn.

Ara Esport A.E
Ramona Gabriel R.G

Ens trobem a Ponts el 25 d’octubre de 2019.....

A.E.- Com vas començar en el món de la bicicleta, des de quan practiques aquest esport?

R.G.- El primer dia que vaig agafar la bici, crec que cap al 2007, va ser gràcies o per culpa d’una “aposta” amb el meu pare....Un dia baixàvem amb cotxe per la carretera del poble de la Serra cap a Ponts i ens vàrem trobar un ciclista que pujava...li dic al meu pare aquesta tarda també pujaré jo (és un portet d’uns 7 km des de Ponts al poble de la Serra). El meu pare sabent que poc esport feia en aquell moment em va dir que no s’ho creia i que no podria arribar ni al poble de Gualter, a 2 km de Ponts. Aquella tarda vaig agafar la bici i abans de Gualter ja em vaig girar per tornar, no podia amb la meva ànima!! Però sí que vaig pensar que allò no podia quedar així i vaig començar tot un repte per arribar al poble de la Serra. Tarda rere tarda, cada dia fent un trosset més, al principi arribava a dalt parant molts cops i cada cop menys vegades. Llavors havia arribat a estar una mica més d’una hora per arribar a dalt, quan ara són escassos 20 minuts.
El maig del 2009, una amiga em va convèncer per fer la primera pedalada, va ser a la “Dona de Ferro” de Mollerussa.
A partir d’aquí ja van començar a ser més habituals les sortides, fins que el 2013 vaig conèixer al Toni, la meva parella i un malalt de la bici, que fa que les hores damunt les dues rodes es multipliquin fins a arribar al dia d’avui, que s’ha convertit en una forma de viure.

A.E.- Quan vas començar, et vas trobar amb un món dominat essencialment per homes?

R.G.- La veritat és que si, d’ençà que vaig començar ha sigut habitual compartir la majoria d’entrenaments i sortides amb homes sent l’única noia.

A.E.- Com veus el ciclisme femení? (Nombre de participants, productes, bicis, etc..). Per què creus que costa més que les dones entrin en el món del ciclisme?

R.G.- Cada dia som més noies tant les que es decideixen a competir com les que merament ho fan per practicar un esport.
Potser el fet que fins ara una noia que volia començar havia de sortir amb nois que estaven més forts físicament o bé sortir sola, i això era un motiu que tirava enrere, ara cada cop estan sorgint més grups de noies que organitzen sortides per entrenar. Crec que això està potenciant que qualsevol noia que tingui ganes de fer bici trobi d’altres noies amb les mateixes inquietuds.

A.E.- Quina és la teva rutina d’entrenament i com et prepares per a les proves en què participes? (tens alguna planificació anual?, entrenament específic per a la Titan Desert, com potencies la força, la resistència, el fons, etc...)

R.G.- Al contrari del que molta gent es pensa no pujo a la bici cada dia! Jaja... però sí que intento fer esport 6 dels 7 dies de la setmana.
Entre setmana i sobretot els mesos d’hivern, entre la boira, fred i que molt aviat és fosc em planifico per poder agafar la bici just sortir de treballar un parell de tardes a la setmana, per poder fer dues horetes abans no es faci fosc, també ho combino amb nadar, gym i córrer . Quan arriba el cap de setmana és quan aprofito per poder fer entrenaments més llargs de 4-5 h.

En funció de la prova que tingui prevista, els entrenaments són de rodar i rodar pel pla de Lleida si l’objectiu és la Titan o bé ports i desnivell si es tracta de preparar la Pedals de Foc.

A.E.- Quina ha sigut fins ara la prova més dura en la que has participat? Per quin/s motiu/s?

R.G.- Tant la Cape Epic, com Titan Desert i Pedals de Foc, les considero tres proves molt dures.
La Cape Epic, pel desnivell, kms de cada etapa, l’acumulació de dies i el nivell dels corredors; la Pedals de Foc per ser una carrera de UltraMarató (215km) on estic més de 12 hores sobre la bici, fan que dins la mateixa carrera tinguis estones on estàs a dalt i estones on les sensacions són dolentes i el cansament et va passant factura.
Però en el meu cas, la que sempre he patit més és la Titan. El fet d’estar disputant la carrera i que la diferència amb la teva rival sigui molt ajustada fa que no et puguis permetre cometre cap error, qualsevol pèrdua de temps et pot valdre una Titan..

ramona_gabriel_titan_desert_araesport--2360371.jpg

A.E.- Has fet alguna competició en bicicleta de carretera, combines els entrenaments carretera/muntanya? Per què?

R.G.- No sóc de competir amb carretera, si bé entrenar amb carretera cada cop m’agrada més.
Amb carretera he fet alguna marxa com la Treparriscos (la petita de la Quebrantahuesos) però la veritat és que la competició amb carretera no està feta per mi, les aglomeracions de gent, grups, em fan anar insegura i fa que pateixi més que no pas gaudeixi.
Entrenant sí que combino la carretera amb la muntanya, i m’agrada descobrir carreteretes solitàries i tranquil·les.

A.E.- Quin consell donaries a qui vulgui fer una prova com la Titan Desert per primer cop?

R.G.-Que no cregui que per ser una carrera sense desnivell, aquesta sigui fàcil. El terreny, per pedregós i sorra és molt lent d’avançar... però considero que una persona entrenada i habituada a fer hores sobre la bici la podrà acabar i gaudir.

A.E.- Què és el que t’ha enganxat d’aquesta cursa per haver-la fet tantes edicions?

R.G.- Sempre dic que quan vas a la Titan o t’enganxa o l’odies... has d’estar mentalitzat que no tindràs les condicions de casa o de qualsevol altra carrera que estem habituats a fer.
Desert, dunes, els llocs per on passem, no he anat a Mart però hi ha km i km que, miris per on miris, tot és igual i no tens cap referència, t’impressiona!! Després, un cop al campament tot és convivència, ja que no tens res més a fer que descansar i comentar l’etapa.
Tot en un conjunt em té enganxada!

ramona_gabriel_titandesert_araesport--353015.jpg

A.E.- Qualsevol que faci la inscripció hi pot participar? No es demana haver fet cap cursa de similars característiques abans?

R.G.- Si, fins ara únicament presentant un certificat mèdic pots participar.

A.E.- Després de tots aquests anys a la Titan Desert, ens podries explicar alguna anècdota? I el pitjor moment que hi has viscut?

R.G.- Com anècdota a la primera Titan el 2014, el dia de l’etapa marató, on tots els corredors ens hem de portar tot el material que necessitarem al campament, ja que en arribar allí hem de ser autosuficients i no tenim les nostres maletes (l’organització únicament ens facilita el menjar) doncs amb el Toni ens vàrem preparar les motxilles plenes, amb el pensament del per si de cas: des de sabatilles, a l’anorac pel fred de la nit, mallots de recanvi, tots els extres amb els que hauríem pogut passar una setmana fora i no una nit, érem els que portàvem la motxilla més gran!
L’experiència fa que ara, el que ens emportem el dia de l’etapa marató sigui el mínim del mínim i que, a més, es queda al campament i ja no torna el segon dia.

Un dels pitjors moments de la Titan va ser a l’última etapa del 2016. Era líder amb quasi 45 minuts d’avantatge sobre la segona classificada i només em separaven 70 km per entrar a meta i, just abans de sortir, els nervis em van començar a jugar una mala passada, les pulsacions pels núvols i amb la sensació de no poder donar un pedal.
Un cop donada la sortida, anava sense forces, angoixada i pensant que no podria arribar a meta, els 70 km més llargs que e fet mai. Sort en vaig tenir del Toni que va anar tota l’etapa al meu costat intentant tranquil·litzar-me i fent-me creure que aquella Titan ja no la podia perdre.
Però si aquell dia em pensava que 45 minuts eren poc, a la del 2018 vaig sortir a l’última etapa líder, amb només 4 minuts sobre la segona classificada!

A.E.- Quina tecnologia utilitzes per orientar-te?

R.G.- Sempre Garmin, cada cop a la Titan la navegació és més important. A cada etapa hem de passar obligatòriament per uns waypoints (controls de pas) i per uns punts d’aigua que l’organització ens facilita les coordenades el dia abans, la resta del recorregut pots seguir el track de l’organització o bé navegar per un altre recorregut si creus que pots escurçar.

A.E.- Amb quina bici competeixes i per què. N’estàs satisfeta... (quines característiques ha de tenir per respondre adequadament a les condicions del terreny, etc..)

R.G.- He utilitzat una Scott Spark, considero que és important fer la Titan amb una bici de doble suspensió, la irregularitat del terreny i les hores sobre la bici fan que, en aquestes bicis, el pas de les hores sigui més còmode.

A.E.- Com finances les competicions?

R.G.- Gràcies als espònsors que m’acompanyen temporada rere temporada..

A.E.- Què és el que et motiva a seguir cada dia?

R.G.- El disfrutar de cada entrenament que faig, poder viure aquestes experiències amb el Toni, que fan que sigui una forma de vida i de descobrir nous indrets sobre les dues rodes. El dia que no estigui disfrutant i que sigui com una obligació sé que serà el moment de tocar el fre i fer un pensament.

A.E.- Quin és el teu pròxim repte? Tens planificades les curses del 2020?

R.G.-Just ara estic amb la planificació del 2020, però d’entrada espero poder repetir a la Titan Desert, la Pedals de Foc i descobrir alguna carrera per etapes que encara no hagi fet i si pot ser amb categoria mixta encara millor.

A.E.- Una pel·lícula?

R.G.- Pretty Woman

A.E.- Un llibre?

R.G.- Ara o Mai de la Núria Picas, és dels últims que he llegit i des de la primera pàgina he pogut sentir-me identificada amb situacions.

A.E.- Una cançó/grup?
Aerosmith, I don’t want to miss a thing, de la peli Armaguedom.

A.E.- Un costum/mania?

R.G.- Aixecar-me cada matí amb el peu dret.



Gràcies Ramona, molta sort i que per molts anys segueixis gaudint de la bici!


Entrevista realitzada a Ponts, el 25 d’octubre del 2019.
PUBLICAT A ARAESPORT N.8

Escriu el teu comentari

Comentari

Vols rebre el newsletter
de la revista?

Accepto rebre el Newsletter i la política de privacitat.