05 Agost 2020
Atletisme/ Running/ Trail RÈCORD AL GRINTOVEC (ESLOVÈNIA)
Avui he realitzat el meu #SUMMERSUMMITS Eslovè. Pujar i baixar el cim del Grintovec des de Jezersko, per la ruta del 'Češka koča na Spodnjih Ravneh'. Una ascensió des de 850m a 2558m en 8km, amb dues vies ferrates
Jezersko 📈 Grintovec 📉 Jezersko
👨💻16k · +1750m · 4 ferrates.
👨🎨02:32:41.
Avui he realitzat el meu #SUMMERSUMMITS Eslovè. Pujar i baixar el cim del Grintovec des de Jezersko, per la ruta del 'Češka koča na Spodnjih Ravneh'.
Una ascensió des de 850m a 2558m en 8km, amb dues vies ferrates. Un temacle!.
La veritat es que crec que l'esport et brinda l'oportunitat de crear. Fer volar la imaginació i motivar-te amb projectes que vas imaginant i dones forma fins que els fas realitat.
Som menys imaginatius que un artista?. No ho sé. Potser el que creem és egoista i queda per a nosaltres, perquè poques vegades ho exposem (qui té patrocinadors o recursos pot editar un vídeo...).
L'experiència, el gest, l'emoció... Queden per a nosaltres. El traç que dibuixem quan ens movem per la muntanya és com la mà que es desplaça per un full en blanc, o que sosté un pic mentres es dóna forma a un tros de roca.
Penso que compartir i transmetre el que ens fa sentir és una manera d'acostar el nostre art a les altres persones, perquè de fet, entenc l'art com allò que és capaç d'emocionar a través dels sentits.
Aquest matí he viscut un moment fantàstic, a on he gaudit imaginant-me a vol d'ocell, megaflipat pujant per parets dretes a un ritme que em donava sensació d'èxtasi. I he baixat feliç, arriscant per les parts tècniques sense perdre 'flow', deixant-me dur pel ritme de la muntanya, per la seva partitura.
He de confessar que no he vist absolutament res a dalt del cim, ni tampoc al refugi. Algun preu s'ha de pagar quan estàs enxufat i concentrat. O les vistes o la vida, que diuen.
📖 No hi ha cap registre anterior d'algú que hagi fet aquest ascens i descens en modalitat skyrunning. Així que he escrit al refu i al poble per deixar-hi constància.
Crec que la història del nostre esport l'escrivim totes i tots amb cada creació.
Aquesta situació pandèmica que està escapçant les curses està fent aflorar de nou la cara més muntanyenca i creativa del nostre esport.
Les regles no les dicten les federacions ni les empreses privades, sinó que són els i les atletes les que amb la seva creativitat i visió estan escrivint les pàgines en aquesta nova etapa.
Crec un error caure en la trampa de la pregunta fàcil: El límit? El nostre cap s'entesta en limitar-nos, en crear una línia recta partint de la base que quan comencem a crear-la ja pensem en el seu final.
Que cadascú cerqui en cada creació allò que vol aportar al món. Potser així descobrim el que portem a dins i de quina manera podem connectar-hi per deixar-ho anar enfora.
Al cap em venen amics i referents com Èric Moya, Genís Zapater, Marc Pinsach, David Prades, Mireia Miró, Arnau Cases, Isaac Barti, Núria Picas, i evidentment Kilian Jornet (brainstorming ràpid).
Persones que saben crear al marge del que ja està instaurat i ens dicta el camí.
Pol Rodríguez i Salvador
📸 @andragonet | @poldolesa
👨💻16k · +1750m · 4 ferrates.
👨🎨02:32:41.
Avui he realitzat el meu #SUMMERSUMMITS Eslovè. Pujar i baixar el cim del Grintovec des de Jezersko, per la ruta del 'Češka koča na Spodnjih Ravneh'.
Una ascensió des de 850m a 2558m en 8km, amb dues vies ferrates. Un temacle!.
La veritat es que crec que l'esport et brinda l'oportunitat de crear. Fer volar la imaginació i motivar-te amb projectes que vas imaginant i dones forma fins que els fas realitat.
Som menys imaginatius que un artista?. No ho sé. Potser el que creem és egoista i queda per a nosaltres, perquè poques vegades ho exposem (qui té patrocinadors o recursos pot editar un vídeo...).
L'experiència, el gest, l'emoció... Queden per a nosaltres. El traç que dibuixem quan ens movem per la muntanya és com la mà que es desplaça per un full en blanc, o que sosté un pic mentres es dóna forma a un tros de roca.
Penso que compartir i transmetre el que ens fa sentir és una manera d'acostar el nostre art a les altres persones, perquè de fet, entenc l'art com allò que és capaç d'emocionar a través dels sentits.
Aquest matí he viscut un moment fantàstic, a on he gaudit imaginant-me a vol d'ocell, megaflipat pujant per parets dretes a un ritme que em donava sensació d'èxtasi. I he baixat feliç, arriscant per les parts tècniques sense perdre 'flow', deixant-me dur pel ritme de la muntanya, per la seva partitura.
He de confessar que no he vist absolutament res a dalt del cim, ni tampoc al refugi. Algun preu s'ha de pagar quan estàs enxufat i concentrat. O les vistes o la vida, que diuen.
📖 No hi ha cap registre anterior d'algú que hagi fet aquest ascens i descens en modalitat skyrunning. Així que he escrit al refu i al poble per deixar-hi constància.
Crec que la història del nostre esport l'escrivim totes i tots amb cada creació.
Aquesta situació pandèmica que està escapçant les curses està fent aflorar de nou la cara més muntanyenca i creativa del nostre esport.
Les regles no les dicten les federacions ni les empreses privades, sinó que són els i les atletes les que amb la seva creativitat i visió estan escrivint les pàgines en aquesta nova etapa.
Crec un error caure en la trampa de la pregunta fàcil: El límit? El nostre cap s'entesta en limitar-nos, en crear una línia recta partint de la base que quan comencem a crear-la ja pensem en el seu final.
Que cadascú cerqui en cada creació allò que vol aportar al món. Potser així descobrim el que portem a dins i de quina manera podem connectar-hi per deixar-ho anar enfora.
Al cap em venen amics i referents com Èric Moya, Genís Zapater, Marc Pinsach, David Prades, Mireia Miró, Arnau Cases, Isaac Barti, Núria Picas, i evidentment Kilian Jornet (brainstorming ràpid).
Persones que saben crear al marge del que ja està instaurat i ens dicta el camí.
Pol Rodríguez i Salvador
📸 @andragonet | @poldolesa
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?