Tancar
17 Juliol 2019
Pàdel

SARA PUJALS

JUGADORA DEL CIRCUIT WPT. El World Pàdel Tour és el circuit professional de referència a nivell mundial. Reuneix els millors jugadors i jugadores del rànquing i té el seu centre neuràlgic a Espanya, on es juguen 13 dels 15 torn

SARA PUJALS
Sara Pujals (Berga 31/05/1988)
Amb 31 anys, Sara Pujals competeix en l’elit del millor pàdel mundial, en el World Padel Tour, fent parella amb Àngela Caro.

El World Pàdel Tour és el circuit professional de referència a nivell mundial. Reuneix els millors jugadors i jugadores del rànquing i té el seu centre neuràlgic a Espanya, on es juguen 13 dels 15 torneigs que configuren el calendari. La regularitat de la Sara en la temporada passada li va permetre situar-se en la 30a posició del rànquing mundial. La seva millor actuació fou en l’últim torneig Open de l’any, l’Estrella de Levante Murcia Open, on va aconseguir arribar a quarts de final, assolint així el seu millor resultat com a professional.

Actualment ocupa el número 37 amb 1.058 punts del rànquing individual i el número 17 en parelles, del World Padel Tour. Ha estat en la 28a posició.


A la Sara la defineix la seva velocitat, atreviment i caràcter, domina a la perfecció tant el drive com el revés. Ens trobem amb ella a les pistes de pàdel de Callús, un migdia de juny...

A.E Quina valoració fas del que portes de temporada?

S.P Ha sigut un inici difícil... Vaig començar la temporada amb una parella nova i no va anar bé, a més jo he canviat de costat, jugava a la zona de revés i ara jugo a la zona de dreta, per mi és un canvi important i he hagut de treballar molt, m’he hagut d’adaptar a noves situacions en pista i a la parella nova, una jugadora considerada bona però que no ens hem entès a pista...vam fer quatre torneigs i no van anar bé, no a nivell de resultats sinó també a nivell de feeling i vam haver de canviar de parella. He tingut la sort de trobar una altra jugadora de molt nivell, l’Àngela Caro (Saragossa) que tampoc estava a gust amb la seva parella i que tampoc els hi anaven bé les coses i a més a més, és amiga meva. Ja en el primer torneig que vam fer ens vam entendre molt bé....de fet també juguem el circuit català, cosa que ens va molt bé per entrenar, quasi cada cap de setmana juguem.

A.E L’últim torneig disputat va ser a Jaén el mes de maig, com va anar?

S.P A Jaén ja vam jugar amb l’Àngela i vam arribar a vuitens, vam passar la primera ronda en un partit en què era de tu a tu, amb dues contrincants que tant podíem perdre com guanyar, no era una parella que havíem de perdre si o si, per tant també ens va anar bé per donar-nos ànims, va ser un partit complicat de tres sets, però ens el vam treure i això ens va donar molta empenta... i ja comences més tranquil i positiu.

A.E Quins reptes tens per al final de temporada? Quin calendari tens per davant?

S.P M’agradaria tornar a estar a quarts. Ara tenim Valladolid del 18 al 23 i Bastadt del 25 al 30 de juny, aquests són els torneigs més propers.

A.E Com prepareu un torneig?

S.P Una setmana abans ja saps contra qui jugaràs i treballem aquell partit. Una vegada has treballat aquell partit i l’has guanyat, toca treballar el següent. Durant el dia anterior en parles bastant amb l’entrenador, te’n vas a dormir pensant en el partit. Sempre és important imaginar-t’ho, la visualització prèvia. El dia del partit, una hora abans o així, ja estem pel club per parlar-ne una mica més i fer l’escalfament previ abans d’entrar a jugar. Un cop jugat i guanyat el partit, en fem la valoració i ens posem amb el següent, que es juga l’endemà.
Les previes començen dilluns, nosaltres començem dimecres i es juga un partit cada dia, fins divendres.


A.E Havies jugat a tennis, com va ser el canvi del tennis al pàdel? Vas competir en tennis?

S.P Sí, vaig jugar i competir a tennis, des dels 11 als 19 anys... vaig estar al circuit WITA. Als 19 anys vaig deixar de jugar. Després vaig passar 5 o 6 anys jugant a futbol primer al Manresa i després al Santpedor. Després vaig començar a donar classes de tennis al Club Tennis Manresa jo era entrenadora de tennis i al club hi havia pistes de pàdel, un dia fent un partit “de paxanga” em va veure jugar un entrenador de pàdel i em va dir que perquè no ho provava de fer alguna classe, que potser m’agradaria i ho vaig provar. Com que sóc competitiva, ja vaig anar entrenant una mica més i em vaig dir, va, m’apunto a un torneig! Una jugadora del WPT fent un torneig per equips em va dir: perquè no ho proves, de fer el WPT? i jo li vaig dir, ostres vols dir? tot és entrenar... i així vaig començar...


A.E Com hi entres al WPT?

S.P Clar, no s’hi pot inscriure tothom....depèn del nivell que hi hagi a cada comunitat, en algunes has de ser de les 2 primeres, a Catalunya has d’estar entre les 15-20 primeres. I quan t’inscrius hi ha un màxim de 56 parelles, que si tenen un rànquing superior al teu, et quedes fora.

A.E El fet de jugar amb parella, què comporta?

S.P T’has d’avenir molt i és molt important saber que jugues en equip, perquè el fet de ser només parella, hi ha moments individuals, perquè quan jo tinc la bola és individual, aquell moment ho és perquè hi ha l’error, no és com el futbol que no hi ha un error, és a dir, sí que pots fer una mala passada, te la poden prendre i fer-te gol, la pots tirar fora i no passa res...en pàdel si la tires fora és u a zero de l’altre, cada error compte, per això individualment has d’estar a tope per no fallar a l’altre, però a la vegada hi ha moltes jugades que les fas perquè la teva parella pugui entrar o pugui fer un determinat punt.


A.E Per arribar en bona sintonia i coordinades, com ho feu? Cal entrenar juntes moltes hores?

S.P Si, el problema entre cometes que ens trobem, és que la meva parella és de Saragossa i l’únic entrenament que podem fer és que ella vingui aquí a fer el circuit català i així acumulem hores de partits o bé ella s’escapa i vé abans o jo hi puc anar abans. Sí que l’any anterior entrenava amb una jugadora que vivia aquí Alix Collombon i va ser molt bo aquell any i es va notar entrenant juntes, però és difícil trobar a Catalunya gaires noies que juguin a pàdel professional, però ja les hi haurà...

A.E Com veus el pàdel català femení?

S.P Penso que és dels que té més nivell, de fet hi ha 4 jugadores, Marrero, Lucía Sainz, Ari Sánchez i Gemma Triay que estan a dalt de tot, entre les 4 primeres parelles i el circuit català és dels que té més nivell.


A.E Explica’ns el motiu del canvi de zona, t’hi trobes a gust?

S.P Va sorgir l’oportunitat de jugar amb una jugadora de revés... ja m’havia plantejat què tal ho faria de dreta, per la meva alçada, al no poder cobrir tant camp, perquè del revés has de cobrir molt de camp, tot i que jo crec que sóc jugadora de revés i tinc cops de jugadora de revés, vaig fer el pas. Ho provaré un parell d’anys.. a veure què. L’adaptació no està essent fàcil perquè no estic acostumada als revots de les parets, sento que no tens tants forats, el camp no el tens tant obert, llavors has de ser molt més pacient, has de tenir molta més calma, quan des del revés un es pot permetre ser més agressiu, més ofensiu, però des de la dreta suposo que acabaré acostumant-me i trobant-me millor i trobant aquests moments per poder ser més agressiva.

A.E En quina posició del ranquing WPT voldries acabar l’any?

S.P Sincerament és el que menys em preocupa, m’importen més jugar uns quarts o derrotar a depèn de qui a setzens.

A.E Quin és el teu objectiu esportiu?

S.P Jo m’imagino algun dia jugant una final però això és una il·lusió, treballes per això, bé no treballo per arribar a una final perquè cada dia tinc reptes i objectius... ara l’objectiu més proper és tornar a repetir uns quarts, però no és gens fàcil... Quan arribes a vuitens allà ja et pots trobar a una cap de sèrie i realment són molt bones i porten anys. La il·lusió sí, és una final. Mai la tindré? no ho sé...

A.E Quant de temps entrena una jugadora de pàdel professional?

S.P Faig unes tres hores al dia, una hora i mitja de físic més una hora i mitja de pàdel, aquest és l’entrenament visible, després també hi ha el tema de la nutrició, el fisio, hores de descans...tot pertany a l’entrenament.

A.E Tot això sota la direcció del teu entrenador...

S.P Sí, tenim un entrenador, el Juan Alday que també entrena a la Marta Marrero, que és la número u del Món i dos preparadors físcics, en Dani Oses i el Joaquín Gómez.

A.E Estar al circuit professional et permet viure exclusivament del teu joc? Econòmicament com està el pàdel femení, es pot viure del pàdel? Els premis wpt? Espònsors?

S.P El pàdel femení econòmicament està molt lluny del masculí, aquest any ha millorat però no pots viure dels premis del torneig, ho fas dels espònsors, però tampoc en vius, jo sóc entrenadora de pàdel aquí, al Pàdel Callús i al Tot Pàdel de Sant Fruitós, visc d’això.... Gràcies als espònsors puc competir. Només les parelles top, les 8 primeres poden viure dels premis i dels espònsors... Ara, el masculí és molt diferent...

A.E El pàdel femení és cada cop més exigent... per què creus que passa això?

S.P Al final les millores econòmiques i les millores que hem tingut en general, suposo que han sigut perquè les noies hem decidit posar-nos a entrenar més i demostrar que podem fer un bon joc, gràcies a això s’ha vist que hi pot haver un futur per aquest esport i se’ns té una mica més en compte. Segurament moltes noies joves s’han posat a entrenar més i per això ara hi ha aquest nivell...i el que hi haurà. Tu abans jugaves prèvies, ara és el meu cinquè WPT, jo vaig començar jugant prèvies i era dura, clar que ho era, però era més assequible, ara en qualsevol prèvia pots perdre perfectament, el nivell ha canviat moltíssim, i millor. Tot això fa que es professionalitzi més i també se’ns valori més.

A.E Què creus que falta perquè acabi de consolidar-se, que els mitjans hi donin més visibilitat?

S.P Crec que falta que molts més països hi juguin. En quant a mitjans, des de l’any passat ja està al Gol TV i hi ha molta gent que mira el circuit de WPT en streaming.

A.E Quins són els teus punts forts? en què creus que podries millorar?

Des de la meva nova posició.... bé, sóc una jugadora ofensiva, agressiva, el que passa que en el pàdel he hagut d’aprendre a buscar el moment, jo m’ho picava tot però en el pàdel hi ha una paret i t’ho tornen tot. Llavors has de decidir quan picar. Sóc molt ràpida, això sí, no sóc gaire alta, abans jugava del revés, ara jugo a la dreta i per l’alçada millor que jugui a la dreta que al revés perquè no he de cobrir tanta pista. I crec que tinc mà, és a dir “toque” em dedico més a “trencar caderes” que a picar molt fort, si tinc una jugadora de metre vuitanta al davant, sempre picarà més fort que jo...tot i que ho intento igualment eh!, sempre ho intento, tot i que el meu entrenador em diu que no vagis per aquí....
El meu defecte és la meva poca paciència i també buscar massa la perfecció, no cal tirar-la a un dit del vidre, pots tirar-la a dos pams més endins...el meu entrenador em diu sempre “tu amb molt marge, eh!” per dir-me que sempre vaig al límit. Però tot això ho estic intentant millorar.


A.E El físic marca la diferència?

S.P Per mi és molt important, crec que tots els jugadors treballem més la part física que la tècnica ja que si estas molt ben preparat físicament, pots exacutar bé els cops mentre dura tot el partit, crec que sí que és el que marca la diferència, totalment. Arribes més ràpid si has de fer una bandeja o una bolea si estas bé físcament i si aguantes més estona aquests esprints i aquests salts, molt millor.

A.E Quin és el teu referent, com a estil de joc?

S.P Hi ha moltes jugadores que m’agraden però en una de les primeres que em vaig fixar és Patty Llaguno, és una jugadora de revés (jo jugava de revés) que no és molt alta però fa màgia quan juga... després la Marta Marrero, que tinc la sort de veure-la entrenar cada dia, perquè entrena on ho fem nosaltres (a l’Augusta de Sant Cugat), la seva perseverança, entrena a full cada dia i jugant es nota, ara és la millor del món. Hi ha moltes més jugadores... Mapi i Majo Sánchez, Alejandra Salazar, Lucía Sainz.. però la que més em va sobtar i en la que em vaig fixar quan vaig començar, va ser la Patty Llaguno i realment el que fa i com ho fa, per mi és espectacular.

A.E Quina recomanació faries a algú que vol començar?

S.P Ho recomano a qui vulgui fer esport. Depèn del nivell, et cansaràs o no. És un esport molt divertit. És un joc molt social, quatre persones que estan molt properes, amb una raqueta que és molt fàcil notar la bola. Si vols, pots quedar amb els amics, no necessites fer classes, a no ser que vulguis aprendre la tècnica. Crec que el tema social en aquest esport hi fa molt.

A.E Una película?

S.P El diario de Noa

A.E Un llibre?

S.P Un món sense fí

A.E Una cançó / grup?

S.P “Sintiéndonos” de Vanessa Martín.

A.E Costum/manía?

S.P No en tinc cap... potser sí, cada vegada en els canvis, quan canvio de costat, m’aixeco de la cadira, dono dos cops a la pala amb la mà abans d’entrar a pista, sempre.

Gràcies Sara i molta sort!
Callús, 12 de juny

Entrevista publicada a l'ARAESPORT n.5


Escriu el teu comentari

Comentari

Vols rebre el newsletter
de la revista?

Accepto rebre el Newsletter i la política de privacitat.