TREBALL MUSCULAR EN LA NATACIÓ

És ben conegut que la natació és un dels esports més complets a l’hora de treballar el màxim de grups musculars del cos. Tant si la practiquem amb l’objectiu de fer salut (per problemes d’esquena), com si és per fer esport, la compensació muscular a l’hora de nedar és molt important, sobretot en edat adulta i en fases de competició.

Però què passa quan aprenem a nedar o comencem a entrenar la natació en edat adulta?
Amb l’auge dels triatlons són molts els que s’han iniciat en la pràctica de la natació. Aquest esport comporta un esforç, constància i treball tècnic molt important. Quan els esportistes del club de triatló on treballo inicien el procés d’aprenentatge tècnic específic de l’estil lliure (crol), els explico que un cop assolida la tècnica correcte d’aquest estil el següent pas és realitzar un bon treball compensatori per evitar sobrecàrregues i la possibilitat de l’aparició de lesions en els grups musculars més treballats.

Quins grups musculars treballem en l’estil lliure (crol)?
L’estil lliure és l’estil més ràpid i el més practicat. La posició del cos, la coordinació de les extremitats i la respiració són més “senzilles” d’apendre i assolir que la resta d’estils. Tècnicament podríem dir que és l’estil “més fàcil d’executar”.
Els principals grups musculars que es treballen quan nedem crol són: trapezi, deltoides posterior, bíceps, tríceps, pectoral major, dorsal, flexors del canell, palmar de la mà, glutis, psoas ilíac, vast intern i extern, bessons, soli, tibial anterior i posterior i la musculatura central.
I la resta de grups musculars, que?
Els deltoides anterior, avantbraç (en pronació i supinació), oblic i gran dorsal són els grups musculars treballats en l’estil d’esquena. El pectoral major, quàdriceps i isqui tibial són la musculatura més treballada en l’estil braça; i l’esternocleidomastoideo, trapezis i tibials en l’estil de papallona.

Tres modalitats diferents, amb posicions del cos, coordinació de les extremitats i respiració diferents, que complementen i milloren les capacitats dins i fora de l’aigua però que, la majoria d’esportistes practicants i competidors de triatlons en edat adulta i que no han estat nadadors anteriorment (que no han realitzat un bon aprenentatge de la resta d’estils: papallona, esquena i braça), desconeixen i acostumen a realitzar tota la càrrega d’entrenament amb el mateix estil que competeixen, l’estil crol. Així doncs aquests esportistes deixen d’entrenar unes capacitats importants per la pràctica de la natació.

Per aquest motiu i per tal d’evitar que els i les esportistes pateixin molèsties, sobrecàrregues i lesions, incloc la resta de disciplines. Evidentment, el volum i càrrega de cadascuna d’aquestes no és ni la mateixa que un nedador ni són l’aspecte més rellevant, però no fer-ho implica importants descompensacions.

Combinar els diferents estils per escalfar, realitzar algunes sèries d’un estil específic (evitar el crol) i/o combinar dins d’una mateixa sèrie diferents estils per incloure un treball de força són una bona opció per entrenar la natació de la manera més eficient i saludable.

Independentment de si t’inicies en la pràctica de la natació per començar a participar en triatlons, com si ja portes temps entrenant-los, tingues present incloure els quatre estils en les teves planificacions d’entrenament.
Recorda que la tècnica de tots els estils és molt important, no només la del crol, que és l’estil amb el que competeixes. Si no saps executar de manera correcta l’esquena, la braça i la papallona, pots demanar ajuda a una professional. La tècnica és l’aspecte més important en la natació.

Georgina Delgado Noé
Entrenadora de natació,
entrenadora personal i quiromassatgista.