Trepitjant fort i segur

Quantes vegades sortim a la muntanya i en algun passatge difícil o aeri caminem encongits amb més por que un adolescent veient una pel·lícula de Freddy Krueger?? Això és perquè el calçat no ens transmet prou seguretat i el grip necessari per caminar o trepar. Doncs bé, avui us desvetllaré un dels meus secrets, que no és altre que saber triar bé el calçat i ja de passada explicaré també algun dels meus llocs preferits per utilitzar-lo.

Parlaré dels models de sabatilles que conec de primera mà, dels que utilitzo actualment i que són de la casa italiana La Sportiva i més concretament, l’anomenat calçat d’aproximació.

Deixeu-me destacar primer de tot la gran polivalència d’aquest calçat que, com el seu nom indica, està pensat per aproximacions llargues i qualsevol tipus de passatges, essent molt polivalents per a petites escalades i amb un grip boníssim en les grimpades i destrepes difícils o relliscosos que solem trobar a les excursions a la muntanya.
Per altra banda, una sabatilla de córrer pot ser una mica més còmoda i esmorteïda però us asseguro que arribats a llocs “difícils” la seguretat i estabilitat que ens dóna la sabatilla d’aproximació no la té una sabatilla runner.

Doncs bé, us parlaré dels tres models que jo utilitzo: En primer lloc, el model amb més amplada de puntera i ventilat, per a l’estiu és el model hyper, que també podem trobar amb goretex per a l’hivern o per a ús en llocs humits. Aquesta sabatilla és molt còmoda i ens anirà molt bé si se’ns solen inflar els peus, ja que la puntera ampla permet que els dits tinguin bona mobilitat, sense renunciar al tacte quan estem en llocs difícils. En segon lloc, tenim la TX4 amb un perfil una mica més baixet davanter i amb puntera a manera peu de gat anomenada climbing zone que ens serveix en tot tipus de passos de precisió en qualsevol punt del camí que estiguem fent, amb moltíssim grip tant en sec com en mullat i un ajust de cordons semblant a un model llegendari de la marca, anomenat Mythos. Amb aquesta sabatilla he realitzat infinitat de activitats d’alt nivell sense haver d’arribar a posar-me uns peus de gat per a res, donant un resultat llarg i durador. I per últim, la joia de la corona, la TX guide un hibrid perfecte entre sabatilla/peu de gat, molt estreta de la punta amb una precisió força semblant a un peu de gat d’iniciació. Això sí, aquí el confort ja no és tan alt, com més precisió a la roca més ajustada serà la sabatilla, per això jo agafo sempre mig número més del que solc usar, perquè sempre tinc en compte la inflor dels peus en activitats de llarga durada.

Si no heu provat mai aquest tipus de sabatilla doneu una volta per les botigues o simplement per internet i investigueu i llegiu sobre les sabatilles d’aproximació, potser se us obrirà un món nou!

Ara, com us he dit al principi, us donaré feina per als caps de setmana que sortiu a provar aquests calçat que, després de la ultra motivació que portareu havent llegint el raconet “del tito pelut” de segur que haureu anat a comprar jajajaja!. Potser molts de vosaltres ja conegueu aquests llocs, però per als que no, aquí us ho deixo:


Vilanova de Meià

Paradís d’escaladors i revolució als anys noranta, va marcar una nova etapa a la meva vida, actualment un dels meus racons favorits el qual sempre visito per recarregar piles després d’algun viatge llarg o alguna activitat dura. Podeu passejar veient la majestuosa Roca dels Arcs, la Roca Alta o l’increïble i bonic Pilar del Segre, i si teniu ganes de submergir-vos en un paisatge de misteri, visiteu la cova de les monges, per cercar i xopar-vos de les històries i llegendes que hi habiten.


Paret de Terradets

Una altra esplèndida paret de 500m a la qual podem donar la volta per un GR gaudint alhora de les increïbles vistes de la seva veïna, la roca Regina. Aquí s’hi troben algunes de les escalades més dures de la nostra estimada terra i precioses excursions pel coll de Terradets. Un cop finalitzada la jornada podem anar a degustar la gastronomia típica del lloc, envoltat d’unes precioses vistes del llac a l’Hostal del Llac. Pregunteu per l’Alba, dieu-li que hi aneu de part meva, senzillament genial!

Mont-Rebei

Espectacular i majestuós Congost de Mont-rebei. Actualment hi podem accedir per diferents llocs gràcies al pont que s’hi ha aixecat i que connecta les dues grans parets, la de Catalunya i la d’Aragó, separades ambdues pel pantà de Canelles. Si hi accediu pel Pont de Montanya podreu anar descobrint a poc a poc aquest lloc màgic i colpidor. A l’estiu també s’hi poden llogar canoes i gaudir d´un dia inoblidable de rem.

En totes aquestes excursions us asseguro que si porteu una bona sabatilla d’aproximació entendreu perfectament el significat de grip i veureu com molta de la gent que us creuareu amb calçat normal fa el pas de l’escarabat mentre vosaltres passeu completament drets pel seu costat amb un “bon dia, alerta que rellisca!”

Gaudiu i experimenteu, ens veiem a la muntanya!

Article de David Palmada "el Pelut" publicat a l'Araesport n.25