Tancar
02 Març 2021
Salut i rendiment esportiu

TROBAR L'EQUILIBRI

L’equilibri és fonamental per moure’ns. De fet un dels principis bàsics del cos humà és estabilitzar i després moure.

TROBAR L'EQUILIBRI
L’equilibri és fonamental per moure’ns. De fet un dels principis bàsics del cos humà és estabilitzar i després moure. Tot moviment necessita una preparació prèvia, tot i que sovint ja és tan inconscient que ni ens n’adonem. Això també passa a una escala superior, quan ens referim a tot el nostre cos respecte de l’entorn. Hem de sentir-nos estables per poder interaccionar amb el que ens envolta, anem a peu, amb bicicleta o sobre la corda fluixa. Us imagineu anar pel món com si anéssiu en metro drets i sense agafar-vos enlloc? Doncs malauradament això pot passar, si per alguna raó o altra, l’organisme perd facultats a l’hora de controlar el balanç del cos respecte l’entorn.
L’ equilibri l’aconseguim gràcies a l’activació dels sistemes de control de la nostra posició respecte el que ens envolta. Això vol dir que tenim un seguit de receptors (per tot el cos) encarregats d’enviar informació al nostre sistema nerviós. Aleshores aquest envia la resposta que creu adient per reubicar el cos en l’espai. Aquests sistemes de control també fan una acció importantíssima, la d’anticipar els desequilibris que ens desafiaran. Preparen el cos per a un moviment previsible, i així s’aconsegueix una resposta molt entrenada i amb garanties d’èxit. Imaginem-nos que anem amb cotxe per una carretera plena de revolts, la persona conductora sap perfectament quan farà els cops de volant, els acompanyants en canvi, van a la mercè del que faci qui està conduint. És molt poc probable que el conductor es maregi, però dels acompanyants ni pot haver més d’un que perdi les ganes de dinar. Això es deu a la falta de control anticipador dels moviments que vindran, estan fora del nostre control, i això crea inestabilitat. Si a més a més estiguéssim pendents d’una lectura o el mòbil, el nostre sistema vestibular començaria a quedar desbordat.

Un trastorn d’equilibri pot presentar-se quan hi ha alteracions del sistema musculoesquelètic, patologies del sistema nerviós, problemes metabòlics o infecciosos, o molt freqüentment per patologia de l’orella interna, sovint presentat com a vertigen.

El vertigen és una il·lusió de moviment rotatori que experimenten els qui el pateixen. Pot durar uns segons, però també pot durar hores i fins i tot dies. La majoria de vegades trobem com a responsable l’orella interna, un òrgan que gestiona la informació auditiva i té una gran implicació en el control de l’equilibri. Durant una crisi de vertigen es produeix una il·lusió de moviment rotatori, amb dificultats per orientar-se, que sol anar acompanyat de sensació de nàusees i inclús de vòmits. Produeix nivells elevats d’ansietat, i sovint, un cop finalitzada, pot deixar una sensació d’inestabilitat postural amb dificultats per caminar, sensació de flotació o de com si ens estiguessin empenyent cap a un costat.

Primer de tot cal identificar quina pot ser la causa; per què em venen aquests marejos? Per què roda l’habitació quan m’estiro al llit? Com és que quan passejo per carrers concorreguts amb llums tinc la sensació de caure cap a un costat? O per què em venen nàusees si veig els passadissos estrets i perfectament estructurats del supermercat? Tot plegat cal una anamnesi ben estructurada, és a dir escoltar la història de cada persona, i també escoltar i observar els símptomes i signes que es presenten. Moltes vegades però, un cop trobada la causa, podem haver descobert només la gota que ha fet vessar el got. És a dir, que molt probablement, ens caldrà fer un reentrenament per aprendre altre vegada a desafiar el nostre sistema vestibular, que pot estar sensibilitzat per culpa de les seqüeles de les diferents crisis. Això vol dir que una persona que ha patit vertigen a causa d’una afectació de l’orella interna pot tenir el problema del tot solucionat, no existeix lesió ni patologia, però el cervell continua recordant els vertígens causats per alguns girs i moviments inesperats, i respon amb una resposta exagerada, com ara una inestabilitat o mareig fora de l’habitual. Per tant, haurem d’educar els nostres centres reguladors de la percepció del nostre cos respecte de l’espai, tal i com fan els ballarins que donen voltes sobre si mateixos i no es maregen. Això es pot fer a través de tècniques que estimulen el sistema vestibular i cognitiu de manera gradual i assimilable per al pacient. En aquest punt la fisioteràpia ha destacat per ser molt efectiva a l’hora de proporcionar una millora considerable de la qualitat de vida i amb efectes perdurables en el temps. Si patiu algun trastorn d’equilibri, us animo a no quedar-vos només amb l’ús de medicaments, recordeu que moltes vegades el moviment és vida, penseu en quan us gronxàveu de petits, potser ja us queda molt lluny, però val la pena tornar-hi de tant en tant. El cos s’adapta si li deixem prou temps per fer-ho, però malauradament també es desacostuma amb facilitat.


Guillem Puig Junyent

Fisioterapeuta col·legiat
núm. 8369. Especialista en Teràpia Manual en el Concepte Maitland, Dolor Miofascial, Punció Seca i Control Motor.

Article publicat a l'Araesport n.19

Escriu el teu comentari

Comentari