10 Gener 2022
Ciclisme BTT MOLÈSTIES FREQÜENTS QUAN ANEM EN BICICLETA
Hi ha una sèrie de molèsties i dolors que són els que tenen més prevalença en el món del ciclisme i que intentarem analitzar i donar una breu explicació del perquè passa i com podríem arribar a solucionar el problema
Durant els darrers anys d’experiència com a ciclistes i realitzant estudis biomecànics a ciclistes de molts nivells, ens hem adonat que hi ha una sèrie de molèsties i dolors que són els que tenen més prevalença en el món del ciclisme i que intentarem analitzar i donar una breu explicació del perquè passa i com podríem arribar a solucionar el problema en aquest article.
Si partim de la base que el ciclisme és un esport on la falta d’impacte i estres sobre les articulacions fa que hi hagi menys tendència a lesionar-nos de manera traumàtica (sempre que deixem de banda les caigudes), la gran majoria de lesions en el ciclisme són per moviments repetitius. Per aquest motiu, podem arribar a la conclusió que, si els ajustos de la bicicleta són els correctes, tindrem menys possibilitats de lesionar-nos i, per tant, no notarem molèsties ni que passem hores a sobre de la bicicleta. Però si anem amb la bicicleta mal ajustada, per diferents factors que ara analitzarem, podem patir diverses molèsties que i al final derivin en una lesió que acabi afectant també la nostra vida quotidiana o ens impedeixi practicar un altre esport, per exemple.
Dolor lumbar
Una molèstia a la zona lumbar és el motiu principal dels ciclistes per venir a la consulta.
La clau per no patir dolor lumbar radica en la posició i el moviment de la pelvis sobre el seient. Hi ha dues causes principals que la provoquen: l’excés de longitud (potència massa llarga, seient massa endarrerit o elevat...), ja que força la posició per arribar al manillar i una mala estabilització de la pelvis (una mala sedestació al seient, un excés o dèficit d’alçada d’aquest seient o, fins i tot, el tipus de seient escollit) que provoca un excés de moviment i un excés d’ús de la musculatura lumbar per estabilitzar-la. En aquesta zona hi ha diversos grups musculars que poden estar implicats: a nivell posterior, els paravertebrals i el quadrat lumbar; la musculatura abdominal i el psoes-ilíac a nivell anterior i músculs pelvitrocantèris a nivell pelvià.
Dolor al genoll
Les molèsties al genoll també són molt habituals encara que, curiosament, no provenen del mateix genoll sinó de les articulacions subjacents: pelvis i turmell. La mobilitat d’aquestes dues articulacions és molt àmplia però és més limitada al genoll, fet pel qual si hi ha un problema en la pelvis o el turmell, el que acaba patint dolor, per no poder adaptar-se, és el genoll.
Les molèsties al genoll es produeixen generalment a la regió interna, produïda per un excés de rotació externa en la col·locació de les cales o per dur el seient massa baix; a la regió externa, per dur el seient massa alt, per un excés de rotació interna de la cala o, fins i tot, per unes cales molt desgastades, mentre que a la regió anterior, degut a una mala alineació del genoll i per un seient massa baix o avançat.
Dolor cervical i braç
Generalment, les molèsties de la zona cervical solen anar lligades també a molèsties que afecten l’espatlla o les mans, i en la gran majoria dels casos, és degut a l’excessiu pes que han de suportar els braços.
Aquestes molèsties poden ser en una sola extremitat o en totes dues. Si parlem d’una sola extremitat el problema té l’origen en l’asimetria en la sedestació del ciclista, com que no repartim el pes correctament, una de les dues extremitats suporta més pes i es sobrecarrega molt més.
La solució la podem trobar fent més simètric aquest recolzament de la pelvis i repartint més equitativament el pes a ambdós braços. Si la molèstia la tenim a totes dues extremitats pensarem a modificar la posició del manillar, portant-lo més a prop o aixecant-lo per intentar que part del pes que han de suportar els braços es traslladi a la pelvis. Quan les molèsties es centren a la zona cervical o dorsal alta pensarem que el manillar està massa baix o massa lluny del seient i que el ciclista ha de forçar la seva postura per subjectar el manillar. Cal trobar una posició sobre la bicicleta on les espatlles estiguin relaxades i baixes per no tenir molèsties en aquesta zona.
Dolor als peus
Pel que fa als peus, la molèstia més estesa en el món del ciclisme són les parestèsies (adormiment) de la planta del peu o dits i es produeix bàsicament per un excés de pressió i, encara que l’origen d’aquesta molèstia pot ser molt variada, hi ha dos factors que són capitals en el dolor als peus: l’elecció de les sabatilles i la col·locació de les cales.
La importància en l’elecció de la sabatilla, deixant de banda l’estètica, és perquè en molts dels casos són excessivament estretes i comprimeixen el peu a nivell nerviós i vascular, provocant aquest dolor. Un cop tenim la sabatilla adequada a la morfologia del nostre peu, és la posició de les cales les que agafen el major protagonisme.
La cala és la responsable de transmetre la nostra força directament al pedal, i per això hem de portar-la en una correcta posició per no augmentar la pressió sobre estructures amb moltes terminacions nervioses. Generalment, als ciclistes que els hi passa això és perquè porten les cales molt avançades.
Dolor al glutis
El dolor a la zona glútia és potser la molèstia que ha patit tot ciclista i la que genera més dubtes i mal de caps a l’hora de trobar-hi solució. Sovint es creu que el culpable del dolor és el seient i ens fem un fart de canviar-lo i provar-ne diferents tipus: els plans, en sella de muntar, antiprostàtics, etc., sense èxit, ja que el problema, no es troba tant en el seient sinó en la manera com hi anem asseguts. Al final, la comoditat del seient es basa en la correcta posició del ciclista sobre la bicicleta i la correcta distribució del seu pes a sobre d’ell. L’objectiu final és que la majoria del pes recaigui a les tuberositats isquiàtiques (òssos del cul) i no tant sobre la zona perineal, ja que ens podria donar una simptomatologia que afecta directament a la zona genital, com són les parestèsies. En aquest fet té molt a veure la posició de la pelvis del ciclista. Per tant, la solució a aquest problema radica primer en una correcta sedestació i bon posicionament de la pelvis per part del ciclista i, si no ens hem sortim, com a segona opció, buscar un seient que sigui més adequat per la nostra pelvis i adaptat a l’ús i a la disciplina que realitzem.
Hem intentat fer una breu explicació de les principals molèsties amb que ens trobem amb els ciclistes tractats, tot i això, si teniu qualsevol dubte o voleu aclarir alguna cosa, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres, us atendrem encantats.
Article de Carles Moreno Buira
Fisioterapeuta i Osteòpata
Especialista en Fisioteràpia
Esportiva i Biomecànica del Ciclisme.
@cyossalut
Publicat a l'Araesport. 24
Si partim de la base que el ciclisme és un esport on la falta d’impacte i estres sobre les articulacions fa que hi hagi menys tendència a lesionar-nos de manera traumàtica (sempre que deixem de banda les caigudes), la gran majoria de lesions en el ciclisme són per moviments repetitius. Per aquest motiu, podem arribar a la conclusió que, si els ajustos de la bicicleta són els correctes, tindrem menys possibilitats de lesionar-nos i, per tant, no notarem molèsties ni que passem hores a sobre de la bicicleta. Però si anem amb la bicicleta mal ajustada, per diferents factors que ara analitzarem, podem patir diverses molèsties que i al final derivin en una lesió que acabi afectant també la nostra vida quotidiana o ens impedeixi practicar un altre esport, per exemple.
Dolor lumbar
Una molèstia a la zona lumbar és el motiu principal dels ciclistes per venir a la consulta.
La clau per no patir dolor lumbar radica en la posició i el moviment de la pelvis sobre el seient. Hi ha dues causes principals que la provoquen: l’excés de longitud (potència massa llarga, seient massa endarrerit o elevat...), ja que força la posició per arribar al manillar i una mala estabilització de la pelvis (una mala sedestació al seient, un excés o dèficit d’alçada d’aquest seient o, fins i tot, el tipus de seient escollit) que provoca un excés de moviment i un excés d’ús de la musculatura lumbar per estabilitzar-la. En aquesta zona hi ha diversos grups musculars que poden estar implicats: a nivell posterior, els paravertebrals i el quadrat lumbar; la musculatura abdominal i el psoes-ilíac a nivell anterior i músculs pelvitrocantèris a nivell pelvià.
Dolor al genoll
Les molèsties al genoll també són molt habituals encara que, curiosament, no provenen del mateix genoll sinó de les articulacions subjacents: pelvis i turmell. La mobilitat d’aquestes dues articulacions és molt àmplia però és més limitada al genoll, fet pel qual si hi ha un problema en la pelvis o el turmell, el que acaba patint dolor, per no poder adaptar-se, és el genoll.
Les molèsties al genoll es produeixen generalment a la regió interna, produïda per un excés de rotació externa en la col·locació de les cales o per dur el seient massa baix; a la regió externa, per dur el seient massa alt, per un excés de rotació interna de la cala o, fins i tot, per unes cales molt desgastades, mentre que a la regió anterior, degut a una mala alineació del genoll i per un seient massa baix o avançat.
Dolor cervical i braç
Generalment, les molèsties de la zona cervical solen anar lligades també a molèsties que afecten l’espatlla o les mans, i en la gran majoria dels casos, és degut a l’excessiu pes que han de suportar els braços.
Aquestes molèsties poden ser en una sola extremitat o en totes dues. Si parlem d’una sola extremitat el problema té l’origen en l’asimetria en la sedestació del ciclista, com que no repartim el pes correctament, una de les dues extremitats suporta més pes i es sobrecarrega molt més.
La solució la podem trobar fent més simètric aquest recolzament de la pelvis i repartint més equitativament el pes a ambdós braços. Si la molèstia la tenim a totes dues extremitats pensarem a modificar la posició del manillar, portant-lo més a prop o aixecant-lo per intentar que part del pes que han de suportar els braços es traslladi a la pelvis. Quan les molèsties es centren a la zona cervical o dorsal alta pensarem que el manillar està massa baix o massa lluny del seient i que el ciclista ha de forçar la seva postura per subjectar el manillar. Cal trobar una posició sobre la bicicleta on les espatlles estiguin relaxades i baixes per no tenir molèsties en aquesta zona.
Dolor als peus
Pel que fa als peus, la molèstia més estesa en el món del ciclisme són les parestèsies (adormiment) de la planta del peu o dits i es produeix bàsicament per un excés de pressió i, encara que l’origen d’aquesta molèstia pot ser molt variada, hi ha dos factors que són capitals en el dolor als peus: l’elecció de les sabatilles i la col·locació de les cales.
La importància en l’elecció de la sabatilla, deixant de banda l’estètica, és perquè en molts dels casos són excessivament estretes i comprimeixen el peu a nivell nerviós i vascular, provocant aquest dolor. Un cop tenim la sabatilla adequada a la morfologia del nostre peu, és la posició de les cales les que agafen el major protagonisme.
La cala és la responsable de transmetre la nostra força directament al pedal, i per això hem de portar-la en una correcta posició per no augmentar la pressió sobre estructures amb moltes terminacions nervioses. Generalment, als ciclistes que els hi passa això és perquè porten les cales molt avançades.
Dolor al glutis
El dolor a la zona glútia és potser la molèstia que ha patit tot ciclista i la que genera més dubtes i mal de caps a l’hora de trobar-hi solució. Sovint es creu que el culpable del dolor és el seient i ens fem un fart de canviar-lo i provar-ne diferents tipus: els plans, en sella de muntar, antiprostàtics, etc., sense èxit, ja que el problema, no es troba tant en el seient sinó en la manera com hi anem asseguts. Al final, la comoditat del seient es basa en la correcta posició del ciclista sobre la bicicleta i la correcta distribució del seu pes a sobre d’ell. L’objectiu final és que la majoria del pes recaigui a les tuberositats isquiàtiques (òssos del cul) i no tant sobre la zona perineal, ja que ens podria donar una simptomatologia que afecta directament a la zona genital, com són les parestèsies. En aquest fet té molt a veure la posició de la pelvis del ciclista. Per tant, la solució a aquest problema radica primer en una correcta sedestació i bon posicionament de la pelvis per part del ciclista i, si no ens hem sortim, com a segona opció, buscar un seient que sigui més adequat per la nostra pelvis i adaptat a l’ús i a la disciplina que realitzem.
Hem intentat fer una breu explicació de les principals molèsties amb que ens trobem amb els ciclistes tractats, tot i això, si teniu qualsevol dubte o voleu aclarir alguna cosa, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres, us atendrem encantats.
Article de Carles Moreno Buira
Fisioterapeuta i Osteòpata
Especialista en Fisioteràpia
Esportiva i Biomecànica del Ciclisme.
@cyossalut
Publicat a l'Araesport. 24
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?