Tancar
11 Maig 2022
Entrevista

Ragna Debats & Pere Aurell

El desembre del 2019 van iniciar un viatge esportiu i familiar per tot el món, amb la intenció de visitar els set continents i córrer, en cada un d’ells, una cursa de muntanya de màxim nivell

Ragna Debats & Pere Aurell
Ens trobem al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb una parella excepcional, que comparteix, juntament amb la seva filla Onna, la passió per córrer i per la muntanya.

Des de que es van conèixer en una concentració de la selecció catalana, han fet molt de camí junts. El desembre del 2019 van iniciar un viatge esportiu i familiar per tot el món, amb la intenció de visitar els set continents i córrer, en cada un d’ells, una cursa de muntanya de màxim nivell.

La idea inicial era fer-ho en un any, però la pandèmia no els ho va permetre. En el cinquè episodi, l’últim filmat fins ara, relaten les seves vivències a l’Amèrica del Nord i la primera cursa de la Ragna de 100 milles (161 Km), en la qual acaba al podi, amb la rebuda a la meta de la seva filla i corrent al costat de la seva parella.

Aquesta manera de viure, viatjant per participar en proves de llarga distància és tota una font d’inspiració. En podeu veure els capítols a www.rolling-mountains.ragnaypere.com.
rolling_mountains_requadre-04--8988117.jpg
Ragna Cathelijne Debats
Ooij (Holanda)
22/03/1979

Corredora de l’equip Merrell, holandesa i catalana d’adopció.
La Ragna és una atleta forta, amb voluntat de ferro, que, encara que ho pugui semblar, no ha corregut tota la vida. La seva infància i joventut la va passar vinculada a l’hípica, als sis anys ja muntava a cavall i el seu somni era anar a unes olimpíades en doma clàssica. Va deixar Holanda amb dinou anys per anar a viure a Alemanya, on va aprendre a domar cavalls de manera professional. Als vint-i-quatre, moguda per les ganes d’aprendre, va marxar a Anglaterra, on va estudiar Filologia Hispànica i Alemanya; uns estudis que va combinar amb la doma de cavalls.

Un any d’Erasmus la va portar a València, on va descobrir un nou indret per establir-se. Com que veia que el somni d’anar a les olimpíades s’esvaïa per motius extraesportius, va decidir deixar l’hípica i, acabada la universitat, tornar a Catalunya, on se li van obrir noves portes. Va viure a Xerta durant quatre anys, i allà es va iniciar com a corredora. El 2018 es va proclamar triple campiona del món de curses de muntanya.

@debatsragna


Pere Aurell Bové
Matadepera
13/10/1983

Corredor de l’equip Merrell, va guanyar el seu primer mundial Sky Extra amb trenta-cinc anys. Tota una vida corrent de manera no professional, des dels setze fins als trenta-quatre, va treballar de jardiner a jornada completa, motiu pel qual s’entrenava únicament durant les estones lliures. Actualment, i gràcies al patrocini de diverses marques, es pot dedicar plenament a entrenar-se i a preparar-se per competir, un privilegi reservat als millors atletes.
El Pere, de petit, va jugar a hoquei herba i a futbol sala, però les sortides per la Mola amb els pares el van marcar sense ser-ne conscient.
Va viure tota la infantesa a Matadepera i passava els estius a Isil, on es va impregnar de muntanya, la seva veritable passió. Amb tretze anys ja sortia a córrer pel poble amb els amics. En aquella època no s’organitzaven tantes curses com ara però la Matagalls Montserrat ja es feia, així que la va córrer amb 14 anys, i va arribar al 85 Km, per a sorpresa de tothom.

@pere.aurell
family_aurell-debats_araesport--8682479.jpg

Actualment quin és el repte principal o el més important que teniu al cap?

Pere.- Seguint el calendari, tenim previst fer Lavaredo Ultra Trail (Itàlia) el 23 de juny i després entrenar-nos fort per a la cursa reina, la UTMB, de 170 Km. Després, si tot va bé, viatjarem a la Illa de la Reunió a fer la Diagonale de Fous, una altra ultratrail de 100 milles.

Ragna.- Jo he dividit la temporada en quatre parts, la primera ja l’he fet; pel que fa a la segona part, seran tres curses: el 15 de maig al Cap de Creus, de 44 Km, que em servirà per entrenar-me a ritme. Dues setmanes després, el 28 de maig faré un altre test més important, a la Madeira Sky Run de 55 Km amb 4000+, una prova inclosa en la Copa del Món d’Skyrunning, i aquí intentaré rendir bé i veure en quin estat de forma estic. Seguidament, arribarà el repte real, fer la Lavaredo Ultra Trail o la Western States World Run, encara no sé quina de les dues acabaré fent, totes dues em fan il·lusió. Després, a la tercera part de la temporada, si tot va bé, la UTMB. Per acabar la temporada tinc diferents opcions, però encara no m’he decidit per cap, m’agrada anar pas a pas.

Com va influir en la vostra manera de viure i d’entrenar el naixement de la vostra filla?

Ragna.- Va marcar un abans i un després. Abans m’entrenava quan volia, menys estructuradament i patia més lesions que no em permetien tenir continuïtat. En quedar-me embarassada, vaig fer un descans i crec que el meu cos m’ho va agrair, volia gaudir de l’embaràs. Als quatre mesos de néixer l’Onna, vaig tornar a córrer. Al disposar de menys temps, amb el meu entrenador, el Rafa Flores, vam preparar entrenaments molt més efectius i intensos. Així vaig començar una nova manera d’entrenar-me amb més intensitat, cosa que em va beneficiar moltíssim: estava menys cansada i rendia molt millor. Vaig deixar de tenir lesions i, de sobte, vaig fer un salt i em vaig trobar a dalt de tot, competint al costat de les persones que sempre havia admirat.

Pere. Amb l’Onna vam continuar fent el mateix que ens agradava, vam seguir fent la nostra vida, viatjant i corrent. A més a més, des del seu naixement, és quan hem obtingut millors resultats.

Com va néixer Rolling Mountains? Continuarà amb nous capítols?

Pere.- Va néixer el 2019, després de córrer dos anys la Copa del Món, tots dos havíem complert els nostres objectius. Molta gent, a les curses ens preguntava com ens ho fèiem per competir a alt nivell i sempre anant amb la nostra filla, l’Onna, i el Bru, el nostre gos. Per això vam pensar a filmar-ho, perquè, qui ho volgués, ho pogués veure.

Ragna.- Queden pendents l’Antàrtida i Oceania, no sabem encara quan hi anirem; però també ens agrada que sigui així, perquè, quan hi tornem, l’Onna haurà crescut i s’hi veuran els canvis que ha fet.

És un gran repte familiar...

Ragna.- Sempre busco coses per superar-me, ja havia viscut la competició en sentit estricte, en què tens totes les condicions perfectes per preparar la cursa, i així havia guanyat el Campionat del Món. Després vaig buscar altres proves, com la Marató des Sables on ja intervenen altres factors que s’escapen del que és estrictament la cursa. Rolling Mountains és un pas més en aquest sentit, ens movem cada dia, mai sabem on anirem a entrenar-nos, moltes vegades ni sabem a on dormirem la nit següent, també hi ha el tema menjar... en cada país mengem el que trobem, i els horaris, no hi han horaris fixos; és a dir, no tens cap seguretat, ni hi ha l’entrenador, ni el fisioterapeuta.

Anar tots junts i combinar les necessitats de tots nosaltres és un repte, perquè, a més a més, no hi ha solament un atleta en la família, n’hi ha dos, i tots dos ens hem d’entrenar. Crec que gestionar això és el més complicat, però viure aquestes experiències amb la nostra filla també és el més bonic del món. En aquestes condicions però, és difícil estar al 100%. És un aprenentatge molt gran.
rolling_mountains_aurell-family--6251890.jpg
Ara que viviu a Matadepera, com son els vostres entrenaments?

Al matí treballem la força i sortim a córrer una estona abans de portar l’Onna a l’escola. Baixem a peu desde casa a l’inici del Parc Natural (hi ha 1Km i 200+).De tornada a casa, fem bicicleta de carretera o bé sortim a córrer.

Donem més importància a la qualitat que a la quantitat dels entrenaments, en bicicleta rodem unes dues hores, però quan correm, no fem mai rodatge sinó molts canvis de ritme i sèries, algunes d’elles amb pes i en pujada, i acostumen a ser sessions d’hora i mitja.
A la tarda fem una altra sessió i, en acabat, tornem a recollir l’Onna (a peu).
ragna-pere_araesport_--190283.jpg
Sempre entreneu motivats?

Pere.-Hi ha dies que em vindria més de gust passejar o córrer suau per aquí la Mola, i em toquen sèries de pujades amb pes! Però corro des dels 16 anys i ara en tinc 38, i ho faig perquè m’agrada i sempre gaudeixo entrenant.

Ragna.- Mai em falta motivació, crec això ens caracteritza els corredors que seguim corrent després de tants anys, tenim molta passió pel que fem.

Sempre he sigut esportista i tinc la disciplina d’entrenar-me molt integrada, de nena ja anava de l’escola a muntar a cavall i no he conegut cap altra cosa, és la meva vida.

Hi ha qui s’obsessiona, és massa estricte amb el menjar, entrena per sobre les seves capacitats i es manté en un alt nivell durant un temps fins que el cos diu prou amb una lesió o bé no és sostenible mentalment.

Nosaltres no ens obsessionem, sí que ens cuidem però tenim un equilibri; és qüestió de salut mental i física.

La doma t’ha servit en altres aspectes de la vida?

Ragna.- Sí, molt. Treballar amb animals és molt bonic i també molt difícil, quan muntes a cavall hi ha d’haver una harmonia perfecta entre tots dos i és difícil detectar si li passa alguna cosa. Una molèstia es pot convertir en una lesió si no ets capaç de veure-la a temps. Quan vaig començar a córrer tot em va semblar molt fàcil, perquè només havia d’escoltar el meu pròpi cos.

Us podeu descriure l’un a l’altre com a atleta?

Ragna.- El Pere és un lluitador, molt fort físicament però també mentalment. També és molt competitiu, li agrada posar-se a prova i demostrar que és el millor.
D’altra banda, també té aquest punt de saber enfocar l’energia en un repte, durant el qual s’oblida de tot i un cop assolit, deixar-se anar una mica.

Pere.- La Ragna té una fortalesa mental bestial, he vist a poca gent patir tant com ella. Quan es fica al cap que està bé, és la corredora més forta del món. Una vegada, pujant l’Aconcagua, estava derrotada perquè havia contret un virus, però s’havia posat al cap arribar al final. Va fer el cim i va baixar arrossegant-se! Evidentment, físicament és una atleta molt forta amb una gambada molt fàcil; té un cos d’atleta, ha nascut per córrer.
ragna_debats_pere_aurell_araesport--2601056.jpg
El fet d’estar junts us ha convertit en millors corredors?

Pere.- Per part meva sí, perquè soc molt anàrquic i poc disciplinat i veure com treballa ella, que no se salta ni una coma de l’entrenament, m’ha fet millorar en aquest aspecte i també en l’alimentació.

Ragna.- Compartir la mateixa passió amb ell m’ha facilitat desenvolupar-me com a corredora, a més el Pere moltes vegades em treu de la zona de confort i això fa que aprengui a gestionar altres tipus de situacions.

Com gestioneu mentalment la cursa?

Ragna.- Tenim un psicòleg esportiu que ens ajuda a preparar les proves segons les característiques de cada cursa, abans, durant i després de la competició. Estudiem bastant bé la cursa, jo la separo en trams diferents, que sempre és més fàcil de gestionar mentalment. No sabem mai què passarà, però sí que podem preveure què podria passar, i per a tot el que podem anticipar hi busquem respostes i solucions, perquè puguem, si passen durant la cursa, reaccionar ràpidament i no enfonsar-nos fàcilment.

Pere.- Ho preparem molt, m’ho entreno amb el psicòleg esportiu, que em dona algunes tàctiques, i em faig petites metes dins la cursa.

Us ajudeu amb música?

Ragna i Pere.- No mai, ens agrada la sensació d’estar integrats a la naturalesa. És cert que en algun moment donat podria anar bé, però no ho hem provat.

Us agrada córrer de nit?

Ragna.- A mi no, soc de matinar i anar a dormir d’hora i en aquestes curses haig d’activar el cos. Prenc cafeïna per aguantar el cansament per la son i durant el mateix dia de la cursa, procuro descansar, desconnectar i relaxar-me el màxim.

Pere.- Quan em toca córrer de nit ho gaudeixo molt. M’agrada la solitud, el silenci de la nit, veure el propi baf de la respiració que emboira la llum del frontal; veure les llums dels pobles a la distància, són moments que m’agraden i que no tens en la llum del dia.

Quina importància doneu a l’alimentació habitualment i en cursa?

Ragna.- Si no menges bé no rendeixes ni et recuperes. Tinc gustos saludables, m’agrada la verdura, els llegums, la fruita, els dàtils, etc. Prenc molt pocs cereals, i prefereixo el moniato o les patates a la pasta, per exemple.

En cursa, el Guillem Miró (nutricionista) ens pauta i personalitza el consum d’aliments. Cadascú té les seves preferències, han de ser aliments que et vinguin de gust, que es digereixin i s’absorbeixin fàcilment.

M’agrada menjar dolç, menjo bastantes gominoles esportives de la marca Nutritape, prenc isotònics, pastilles de sals, aigua i Coca-Cola per hidratar-me, també algun gel, codonyat, cabell d’àngel, pans de llet amb melmelada, formatge fresc, gall d’indi, etc.; petites dosis d’energia que cada mitja hora.

Pere.- Mengem el més equilibrat possible, hem tret de la dieta la proteïna animal i l’hem substituït per vegetal.

En cursa començo menjant sòlid, aliments que acostumo a menjar en el dia a dia, i, a mesura que la cursa avança i l’estómac se’m va tancant, prenc CarboDrink i tibo més de gels.
ragna_debats_pere_aurell_nutritape--2941344.jpg
Us ajuden els suplements en carbohidrats i els pegats de Nutritape?

Pere.- Sí, son bastant necessaris en cursa i, com que tot el que fem en cursa s’ha d’haver entrenat, també els utilitzem en entrenaments.
El CarboDrink és molt útil perquè aporta els carbohidrats que el cos necessita i així no cal menjar sòlid. Els pegats els fem servir molt sovint, perquè notem que, en esforç, ens ajuden a mantenir-nos durant més temps i els músculs no es desgasten tant, van molt bé en tirades llargues o esforços de diversos dies i també ajuden a recuperar més ràpidament. Es col·loquen unes dues hores abans de córrer i es deixen posats 24 hores.

Quina importància doneu al descans i la recuperació?

Ragna.- És molt important el descans. Aquí és on nosaltres, com a professionals, tenim avantatge respecte als esportistes amateurs, que s’han d’entrenar molt sovint durant aquesta fase. En la fase de descans és quan el cos realment assimila l’entrenament i es produeix la millora, si només t’entrenes i t’entrenes, et quedes al mateix nivell, però respectant les fases de recuperació necessàries, permets que el cos es faci més fort i que posteriorment rendeixi millor.

Per acabar, quines sabatilles em recomanarieu?

Ragna.- - Nosaltres utilitzem unes vambes de la marca Merrell, les MTL Long Sky 2, que són molt còmodes. Però també recomanaria les Agility Peak per als qui fan ultres i les Trail Glove per als qui els agrada la línia minimalista.

Pere.- Les MTL Sky 2 s’han dissenyat per fer distància marató, però les utilitzem per a curses de més de 100 km i són molt còmodes, lleugeres, amb bona protecció, i tenen una sola que s’adapta a tot tipus de terreny.

PALMARÈS RAGNA DEBATS
palmares_ragna_debats-02--9442012.jpg

PALMARÈS PERE AURELL
palmares_pere_aurell-03--5719935.jpg

Gràcies família!
entrevista_araesport_ragna_debats--7335588.jpg
Entrevista publicada a l'Araesport n.26

Escriu el teu comentari

Comentari

Vols rebre el newsletter
de la revista?

Accepto rebre el Newsletter i la política de privacitat.